Mai no havia fet carquinyolis abans. De fet, ni se m'havia passat pel cap que es poguéssin fer a casa! Per això quan a Memòries d'una cuinera ens han proposat fer carquinyolis, he hagut de buscar-ne una recepta sense tenir gaire idea de què podria obtenir de resultat. Però vés per on, que m'ha agradat molt fer-ne, i el resultat, encara més!
Buscant per Internet, de seguida he vist que els carquinyolis, entesos com a pasta cruixent feta amb "entrebancs" de fruits secs es coneix "mundialment" com a biscoti. Quina ràbia fa que no es conegui gens el carquinyoli! Passa com amb la -maleïda- crème brulée, que no és altra cosa que la crema catalana, desconeguda amb aquest nom. I a sobre de vegades ens hem de sentir a dir que la crema catalana és una còpia de l'altra! I és que els catalans, segons sembla, la única cosa que tenim a envejar a altres gastronomies és un director de màrqueting! En fi, aquest és un tema que requeriria una reflexió i un debat molt més profund del que tinc intenció de fer ara.
Tornem als carquinyolis. Si sou dels que us agrada la combinació de taronja i xocolata (ja sé que no és el teu cas, Olga), no us deixeu perdre aquesta recepta de carquinyolis, que a més a més, us deixa la cuina amb una aroma espatarrant! Segur que faré carquinyolis més vegades, ja que a més, les variants són fantàstiques totes.
En aquest cas he adaptat una recepta d'una aplicació per a iPad de la Martha Stewart i el resultat m'ha agradat molt. Com que no tenia gens d'experiència fent carquinyolis, al donar la forma de barra a la massa abans d'enfornar, l'he fet molt ampla i els carquinyolis han sortit molt llargs. No és que em molesti, però potser hi ha qui prefereixi fer-los més estrets. A mi m'han sortit una vintena llarga de carquinyolis, tal i com jo ho he fet.
Ingredients:
- 300 gr de farina
- 50 gr de cacau en pols
- 300 gr de sucre
- 8 gr de llevat
- pessic de sal
- pell ratllada de 2 taronges
- 3 ous + 1 rovell
- 40 gr d'oli d'oliva
- 7'5 ml d'extracte de vainilla
- 90 gr de xocolata a trossos mitjans-petits
- 40 gr d'ametlla crua a trossos
Procedim:
Encenem el forn a pre-escalfar a uns 250º C. En un bol gran hi barregem la farina, el cacau en pols, el sucre, el llevat, la sal i la pell de taronja. En un altre bol batem els ous i el rovell, l'oli d'oliva i l'extracte de vainilla. Hi anem afegint a poc a poc la barreja de la farina amb els altres ingredients mentre anem batent amb les barilles (elèctriques o no) a baixa velocitat. A mesura que la massa espesseixi, haurem d'augmentar la velocitat de la batedora elèctrica. Quan ja estigui ben barrejat, hi afegirem les ametlles i els trossos de xocolata, i ho remenem fins que quedin repartits per la massa.
Portem la massa, que serà enganxifosa i espessa, a una superfície enfarinada o amb un tros de paper vegetal, i ho partim en dos trossos, o tres, si preferiu fer els carquinyolis més estrets. A cada bola de massa l'hi doneu forma de barra d'uns 5 cm -o menys- d'ample. Penseu que després, al forn, la massa es farà més ampla.
Poseu cada barra a la safata del forn ben separades, i enforneu durant uns 35 minuts, fins que veieu que la massa és consistent. Ho treieu del forn i les deixeu refredar uns 15 minuts. Abaixeu la temperatura del forn a 200ºC.
Passat el quart d'hora talleu les barres de la massa amb compte de que no es trenquin -millor amb un ganivet de fulla llisa i que talli molt-, i en feu llesques fines d'un cm aproximadament, al biaix. Poseu les llesques a la safata del forn i les enforneu durant 30-40 minuts, fins que veieu que són dures i es comencin a torrar les puntes. Les treieu i les podeu deixar refredar a la mateixa safata del forn.
****************************
CHOCOLATE "CARQUINYOLIS" WITH A HINT OF ORANGE
I had never made "carquinyolis" before. Actually, it hadn't even crossed my mind that they could be easily baked at home! So when the blog "Memòries d'una cuinera" launched an invitation to bake some, I had to go in search of a recipe without much of an idea of what I would end up with. As it turns out, I've enjoyed making them, and the end result I've enjoyed even more!
After an internet search I've quickly discovered that "carquinyolis", these tough, nutty biscuits, are known worldwide as "biscotti". How annoying that "carquinyolis" are unheard of outside of Catalonia! It's the same with the freaking crème brulée, which is nothing else than Crema Catalana by another name, only nobody knows ours. And to add insult to injury, we often have to hear that ours is a copy of that one. It seems that what Catalan cuisine is really missing that others have is a decent marketing strategy. Anyway, that's a subject worth of much deeper tought and debate than I'm willing to give it now.
Let's go back to the carquinyolis. If you enjoy the combination of orange and chocolate (I know you don't, Olga), do not miss these -they're delicious, and you won't believe how beautifully the kitchen smells afterwards! I'm sure I'll be baking carquinyolis again. There are so many more amazing varieties I want to try!
In this case, I've adapted a recipe from a Martha Stewart app, and I've loved the result. Since I haven't got any experience, when shaping the log of dough I made it too wide, so the biscuits have turned up very long. It doesn't bother me, but perhaps other bakers will prefer them a bit shorter. The way I've made them, you get about twenty biscuits.
Ingredients
300 g plain white flour
50 g cocoa powder
300 g sugar
8 g baking powder
a pinch of salt
grated peel of 2 oranges
3 eggs plus 1 egg yolk
40 g olive oil
7.5 ml vainilla extract
90 g chocolate chunks, medium to small sized
40 g raw almonds in chunks
Let's bake
Preheat the oven at 250º.
In a big mixing bowl, combine the flour, cocoa powder, sugar, baking powder, salt and orange peel. In another bowl, beat together the eggs and yolk, olive oil and vainilla extract. Pour this mixture gradually into the dry ingredients' bowl, beating continuously but slowly with a whisk (electric or manual.) As the mixture thickens, we'll need to speed up if we're using an electric whisk. When well combined, add the almonds and chocolate chunks, and mix to ensure they're evenly spread in the dough.
Pour the dough, which will be thick and sticky, onto a flat surface dusted with flour or on a piece of greaseproof paper, and cut in two, or three if you prefer narrower biscuits. Shape each ball of dough into logs about 5 cms wide. They will spread wider in the oven.
Place the logs in the oven well separated from each other, and bake for 35 minutes, or until the logs look consistent. Remove from the oven and allow to cool down for about 15 minutes. Bring the oven temperature down to 200º.
After that time, cut carefully the logs into biased slices using a very sharp knife, about 1 cm thick. Put the slices back in the oven and bake for a further 30-40 minutes, until they become hard and the borders become toasted.
You can allow them to cool down in the same tray you baked them in. Enjoy!
Jo també pensava que fer carquinyolis a casa havia de ser més complicat, i mira que n'és de fàcil! Aquests de xocolata i taronja han de ser un vici!!!
ResponEliminapetonets i bona diada
Marta, t'has lluït i molt! De xocolata...
ResponEliminaNani
No havia vist mai carquinyolis de xocolata. Tenen una pinta espectacular. M'encanta la xocolata. T'asseguro que els faré.
ResponEliminaUna abraçada!
Quins carquinyolis més bons, t'han quedat increïbles! Ens ha agradat molt que els aromatitzessis amb fruita i és que a ESfruita, la botiga online de fruita i verdura de qualitat ens encanta la fruita!
ResponEliminaNosaltres avui us proposem unes crestes de fruita, us convidem a entrar per conèixer-ne la recepta i a dir-hi la vostra! www.esfruita.com/assessorem/crestes-de-fruita
Per cert, necessitaríem parlar amb tu per comentar-te un assumpte, però no hem pogut trobar el teu correu enlloc, que ens en podries enviar un a bloc@esfruita.com? Moltes gràcies!
ESfruita.
a partir d'aquest més els carquinyolis seran famosos!!! ;P t'han quedat genials. Moltíssimes gràcies per participar, recorda deixar l'enllaç. petonets
ResponEliminaMMMMM carquinyolis de xocolata.... i a mes amb taronja.... delicios.
ResponEliminaMira que tenim coses bones i després sembla que anem copiant!
ResponEliminaA casa tinc un fan de la combinació xocolata-taronja.
Moltíssimes gràcies per participar.
T'han quedat super!!!Aquests els he de fer, m'encanta la xocolata!!! a casa van agradar moltíssim els carquinyolis, van volar, així que els propers, aquest!
ResponEliminaM encanten els carquinyolis!!!!i aqesta versio d xocolata m ha fet venir una salivera....els provare!segur!!! ;)
ResponElimina