Truita de verdures amb tagín

Fa uns cinc anys o més vam anar de viatge al Marroc, terra endins. Va ser un viatge fantàstic en el que vam veure i menjar a llocs no massa turístics. Recordo molt un restaurant al mig del desert (o almenys això em va semblar a mi, que estava al mig), on ens van donar una truita de verdures feta amb el tagín. Bo-nís-si-ma! Quan vam arribar a Marràqueix vaig comprar una tagín amb la idea de fer-me la truita (i tantes altres coses) a casa. La tagín ha quedat relegada a objecte de decoració... Fins ara!



Ni en recordo la recepta, ni conec la metodologia de cuinar amb la tagín, però acceptant la proposta de Memòries d'una cuinera d'aquest mes, les truites, he volgut fer-ne la meva versió inspirada en la que vaig degustar al desert.

Evidentment, després de tants anys de tenir-la aparcada he hagut de preparar la tagín seguint les instruccions del bloc Bienvenida a mi cocina, que he conegut, precisament, investigant per aquesta ocasió. Recomano que el visiteu si us agrada la cuina àrab.

I acte seguit, m'he posat a fer la truita.



Ingredients:

  • 3 ous
  • 1 grapat de pèsols prèviament cuits
  • 1 ceba petita
  • 1 tomàquet
  • Curri
  • Safrà
  • Sal


Procedim:
Es posa la tagín amb un bon raig d'oli damunt d'un difusor, i a foc mig-baix. S'escalfa poc a poc. Quan l'oli està calent, hi sofregim la ceba tallada a trossets (al gust de cada ú). Quan gairebé ja estigui, hi afegim el tomàquet tallat a daus (i escaldat i pelat, si ho preferiu. A mi m'agrada amb pell i tot). Ho sofregim una mica, i quan ja no quedi aigua, hi afegim els pèsols. Si ja estan ben cuits i tous afegiu-los quan el tomàquet ja estigui fregit, si estan una mica durs, podeu deixar que s'acabin de fer amb el tomàquet i la ceba.

Mentrestant, bateu els ous amb una mica de sal i les espècies que us agradin. Jo hi he posat curri i una mica de safrà. Ho afegiu al tagín i remeneu bé, que quedi ben barrejat amb les verdures. I ho deixeu coure, ben tapat, uns 10 minuts (no més), fins que estigui quatllat l'ou. Recordeu que el tagín manté molt bé la temperatura i que encara que el foc estigui apagat, l'ou es seguirà coent. Per tant, si al cap d'aquests 10 minuts l'ou encara no està fet, apagueu el foc i deixeu-ho tapat una estona més o potser se us cremarà la truita.





15 comentaris:

  1. Té molt bona pinta!!!! a més, crec que a aprtir d'ara t'agafaran la idea!!! jajajajajaja. Molts petonets i gràcies per participar a Memòries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt contenta de poder-ho fer... Per molts anys!
      Marta

      Elimina
  2. Hola,
    Jo com sabia que acabaria sent un estri de decoració no me'l vaig comprar però ara penso que si el tingues´ara si que l'utilitzaria. REcordo que vam menjar una truita d'escàndol que li deien berebere i estava d'escàndol,.. i aquesta teva segur que encara és més bona. PEtons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser és la mateixa truita que vaig tastar jo... espero poder fer servir el tagín molt més, ara que li he perdut la por!
      Marta

      Elimina
  3. Quantes coses comprem quan viatgem i després queden de decoració! La qüestió és anar-hi i viure.
    Bona truita Marta,
    Nani

    ResponElimina
  4. Després d'aquesta truita no crec que torni a ser objecte de decoració. Amb espècies ha de ser ben bona.
    Petons i moltíssimes gràcies per participar al memòries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no, segur que el tagín seguirà funcionant :)

      Elimina
  5. Aquesta truita no me la perdo !.

    El toc d'espècies és definitiu i obre tot un món de possibilitats

    Petons grans

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si ara m'animo a començar a cuinar-hi amb cuscús, xai, pollastre... mmmm!

      Elimina
  6. crec que nosaltres també vam menjar truita en tajin, o quelcom que s'hi assemblava. la meva memòria no dóna massa de si... Però si que recordo que ens vam allotjar a casa d'una familia en una espècies d'oasis i que el menjar era mooooooooolt bo!!
    Petonets i bon cap de setmana

    ResponElimina
  7. Mmmmm quina pena no tenir el tagin perquè crec que intentaria fer la teva recepta per sopar avui mateix, ha de ser delciosa...molts petonets

    ResponElimina
  8. Ostres!! Ja sé què fer amb la tagine! jajaja A casa també fa bonic! :P
    Molt original, sí senyora!
    Petons
    Sandra (no hi ha manera que et pugui comentar des dels Fogons...)

    ResponElimina
  9. Qué ganas tengo de cocina en tagine. Esta propuesta tan rica me ha abierto otra vez el gusanillo.
    Besos

    ResponElimina

Agraeixo molt el teu comentari