Pastís Sara


"La Sara" és el pastís preferit de ma mare, des de sempre. Ella, que no és gaire de dolç... És un pastís que m'agrada molt però que embafa una mica, no trobeu? Quan va ser el seu aniversari em va demanar una Sara, i una Sara que li vaig fer. No n'havia fet mai abans, així que vaig anar al blog Cuinar cada dia amb la Rosa i la Carme i Las Recetas de MJ, i en vaig fer un mix de resultats fantàstics.

Segur que repetiré la recepta però per a la propera posaré sucre llustre a la crema de mantega, o bé seguiré  el mèode de la Rosa que desfà el sucre fent un almívar. D'aquesta manera evitaré la textura una mica granulosa de la crema de mantega (que un cop arrebossada d'ametlla no es notava, però vaja... quedarà millor). Som-hi!

Ingredients pel pa de pessic:
  • 100 gr de sucre
  • 120 gr de farina
  • 1 culleradeta de llevat (uns 5 gr)
  • 4 ous

Ingredients per la crema de mantega:
  • 250 gr de mantega a punt de pomada
  • 100 gr de sucre (millor si és sucre llustre)
  • 2 rovells d'ou

Ingredients per l'almíbar:
  • 50 gr de sucre
  • 100 ml d'aigua
  • 1 raig de conyac

Ingredients per a la decoració:
  • Ametlles laminades (jo he gastat uns 70gr)

Procedim fent el pa de pessic:
Posem el forn a pre-escalfar a 180ºC. Preparem un motlle circular d'uns 23 cm, n'engreixem les parets i la base i l'enfarinem una mica perquè no s'enganxi el pastís.

Batem els ous i el sucre amb energia (i una batedora elèctrica si en tenim) fins que guanyin volum, durant uns 15 minuts ben bons.

Hi afegim la farina i el llevat tamisats, a cullerades, mentre seguim batent a velocitat mitjana.

Ho posem al motlle i cap al forn durant uns 25-30 minuts fins que al punxar-ho amb un escuradents aquest surti sec. Ho deixem refredar damunt d'una reixeta. Ha d'estar totalment fred abans de posar-hi la crema de mantega, o aquesta se'ns desfarà i serà un desastre. Millor si es fa el pastís d'un dia per l'altre.

Per fer la crema de mantega:
Posem el sucre a un bol que pugui anar al micro i l'escalfem a màxima potència durant uns 30 segons. Hi afegim els rovells d'un en un mentre anem batent amb una forquilla. Quan estigui ben integrat (queda molt granulós), hi afegim la mantega a punt de pomada i seguim barrejant per tal que quedi tot ben integrat. Reservem a la nevera durant uns 30 minuts abans de fer-la servir.

Preparem l'almíbar:
Posem l'aigua i sucre en un cassó i el posem al foc durant uns 5 minuts, que espesseixi una mica. Quan ja està a fora del foc hi afegim el licor. Reservem fins a l'hora de muntar el pastís.

Torrem les ametlles:
Posem les ametlles laminades en una paella prou gran, o anem fent "torns" mentre les torrem al foc. No us despisteu que es cremen molt ràpidament. Reservem i que es refredin bé.

Muntem el pastís:
Tallem el pastís, que ha d'estar ben fred,  per la meitat (en tants pisos com vulguem fer). Emborratxem el pastís amb l'almíbar per les dues meitats.

Posem al mig una capa de crema de mantega i ho tapem amb l'altra meitat. Cobrim la tapa i els laterals del pastís amb la crema de mantega.

De la millor manera que pugueu, escampeu les ametlles laminades per damunt i laterals del pastís intentant que quedin ben coberts.

Deixeu el pastís a la nevera per tal que la crema endureixi bé, però treieu-lo uns 15 minuts abans de servir-lo, que s'atemperi. Les ametlles es van estovant així que és millor que les poseu el mateix dia o el dia abans de voler menjar-vos-el.

En va sobrar algún trosset i el vaig congelar; un cop descongelat (a dins de la nevera i del mateix tupper on estava), seguia estant bo-nís-sima!!



15 comentaris:

  1. També era el preferit de la meva àvia...i és q la sara catalana, amb ou, és boníssima. T'ha quedat genial!

    ResponElimina
  2. Uau! Preciós! I ara te'n riuràs, però també és el pastís preferit de ma mare! Mai li he fet a casa, sempre l'he comprat a la pastisseria, perquè no m'hi acabo d'atrevir, però em guardo la teva recepta que està molt ben explicada i potser algun dia li dono una sorpresa.he he he Petons!

    ResponElimina
  3. Et va quedar preciós,segur que la teva mare va quedar molt contenta.
    Jo la crema de mantega la faig molt diferent, amb un almívar. Així cous els rovells i no queda gens granulós.

    ResponElimina
  4. T'ha quedat preciós, a mi la Sara també m'encanta! si vols passar-te pel meu blog tinc una sorpresa per tu,... Una abraçada!

    http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  5. Umm, me recuerda a un pastel que comía ya hace muchos años.Pásate por mi blog tienes un premio.
    Un beso

    ResponElimina
  6. Mira que m'agrada i no el faig gaire... La teva mare segur que te'l farà repetir!!!

    ResponElimina
  7. Este pastel está buenísimo, en casa nos gusta, pero nunca lo he echo, siempre lo he visto complicado, pero me imagino que casero estará estupendo, te ha quedado genial.
    besos
    Cocinando con Montse

    ResponElimina
  8. hola guapa! T'ha quedat fantàstica. Sempre va bé tenir a ma la recepta d'aquest pastís, sobretot per la Mona!!! ;). Molts petonets guapa

    ResponElimina
  9. Lastima que no se haya inventado la degustación virtual.

    ResponElimina
  10. D'aquells pastissos que costa posar-te a fer-los perquè... és molt dolç... porta mantega... uuuufff quin munt de calories... però quan el fas ÈXIT ASSEGURAT!!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. També és un dels meus preferits!! M'encanta la decoració!! Petonets!

    ResponElimina
  12. T'ha quedat perfecte, tan ben acabat que és difícil distingir-lo amb un de pastisseria professional ;). I segur que vas deixar la mare ben contenta, oi? un petó!

    ResponElimina
  13. Quina bona pinta, Marta! Tinc moltes ganes de fer aquest pastís, a veure si amb la teva recepta m'animo :) Petons!

    Marta

    ResponElimina
  14. Doncs jo no ho coneixia aquesta delícia de pastís, però m'ha agradat, sobretot es pot congelar i això fa que si no s'acaben el pastís, que no crec, puc reservar aquesta porció per dies que ho necessiti, no se sap mai quan em donarà un "atac llaminer".
    Petons guapa

    ResponElimina

Agraeixo molt el teu comentari