27 de maig 2015

Coca de pa, coca de forner o coca de sucre?

recepta coca de sucre

Avui us vinc amb una d'aquelles receptes que NO POTS parar de fer. L'he fet almenys en 3 ocasions en poc més de 15 dies. Una coca senzillíssima de fer, amb moltes possibilitats de "tunejar", bona i que no m'ha fallat, queda bé sempre!

M'encanta la coca de pa que fan "al meu poble". Un forn dels de tota la vida que ha canviat poc les seves receptes. Varietat limitada però qualitat assegurada. I la coca de pa (o coca de forner o coca de sucre, que he vist que a d'altres llocs també li diuen així) és un d'aquells sabors que tinc arrelats des de que sóc petita.

I per fí m'he posat a intentar reproduir-la a casa. No és exactament el mateix gust que la coca del forn de Cal Camilo, però per satisfer l'ànsia de coca tradicional ja està molt bé.

He tret la recepta de Tasta Rutes però l'he modificat una mica.

PER CERT! Aquest cap de setmana vaig a la trobada de bloggers gastronòmics La Cerdanya Tour 2015. Quines ganes!! Espero tornar amb reportatge la setmana que ve...

Ingredients:

  • 500 gr de farina de força
  • 10 gr de llevat fresc* (o 5 gr de llevat sec per fer pa, NO llevat químic tipus Royal)
  • 1 pessic de sal
  • 320 ml d'aigua
  • 50 ml d'oli d'oliva suau
  • 40 gr de sucre
  • 1 raig d'oli d'oliva addicional
  • Sucre, pinyons, xips de xocolata o de taronja confitada... per empolsinar la coca
  • 1 copeta d'anís

*Si feu servir llevat fresc he vist que la coca queda MOLT més esponjosa que si el feu servir sec, però en qualsevol dels dos casos queda bé. Només tenir-ho en compte per obtenir els resultats que preferiu.

Procedim:
Posem la farina a un bol i hi esmicolem el llevat amb les mans. Si feu servir llevat sec, dissoleu-lo en dos dits d'aigua abans d'afegir-lo. Hi afegim el sucre i la sal.

Hi anem afegint l'oli i l'aigua mentre anem remenant o amb la màquina per amassar que tinguem (si en teniu, feu-la servir perquè n'hi ha per estona).

Cal amassar-la durant uns 15 minuts mínim, fins que veieu que la massa queda llisa i elàstica. És una massa molt enganxifosa, però és normal així, no hi afegiu més farina.

En feu una bola i la deixeu reposar perquè llevi, tapada amb un drap i a un racó tranquil i no-fred, fins que dobli el volum (1 hora o més).

Després en feu dues boles i les esteneu damunt d'una safata de forn que haurem preparat amb paper vegetal o similar, per tal que no s'hi enganxi. Els doneu forma allargada, de coca, amb els dits. No hauria de ser més gruixuda d'1 cm. Les cobrim amb un drap i les deixem reposar uns 15 minuts més, mentres pre-escalfem el forn a 150ºC.

Passada aquesta estona, tornem a pressionar amb els dits i hi posem un raig d'oli d'oliva i sucre generós, pinyons o el que vulguem posar-hi. I cap al forn uns 10-15 minuts.

Just després de treure-les del forn hi escampem la copeta d'anís. Sentireu com es caramel·litza el sucre. És una de les coses que l'hi dóna més bon gust a aquesta coca!! És fantàstica!

15 comentaris:

  1. Li diguis com li diguis es boníssima !!!! tinc ganas de mengarne un trosset !!!
    Petonetsss.

    ResponElimina
  2. La meva coca de forner vol ser com la del Juanitu de Maspujols...heheh tots tenim el nostre forner fetixe!!!
    Ens veiem dissabte!!!!!
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina
  3. La coca de forner....sempre triomfa!!! ÉS boníssima!!!
    Tal i com diu la Dolça....ens veurem dissabte i ens coneixerem!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  4. La qüestió de les masses encara no la tinc molt apamada però aquesta és una d'aquelles receptes que m'agradaria aprendre a fer bé, perquè la trobo tan bona....On si posi un bon tall de coca!! Quina il.lusió que també ens coneixerem dissabte!! Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Umm, se me esta antojando que rica con lo que hace que no como de esta coca!!
    Un beso

    ResponElimina

  6. Moltes gràcies per confiar en la recepta, m'alegro moltíssim que us agradi! Jo si et dic la veritat no he tingut gaires ocasions de repetir-la, tot i que a casa som super fans de les bones coques de forner!!
    És veritat que cadascú té el seu forn preferit, l'important és que estiguin fetes amb carinyo.

    Merci, una abraçada!

    ResponElimina

  7. Marta; Totes "tres" són bones... i vist d'aquesta manera quines ganes de agafar-ne un troç i poguer-hi posar...?
    Que vagi de gust Marta¡¡ :O)
    Espero que la pròxima ocasió i trobada de blogaires, pugui venir.

    ResponElimina
  8. Boníssima!!! Queda apuntadíssima!!

    ResponElimina
  9. Ohhh!! que rica niña, en mi pueblo hacen una coca riquísima. Yo no logro hacerla bien así que me apunto tu receta haber si ya consigo una que a mí quede bien, te cuento!! besotes.

    ResponElimina
  10. Encara no les he fet mai a casa, i mira que són bones! sembla prou senzilla la recepta, així que va, me l'emporto i ara que ja fa caloreta i que les masses fermenten la mar de bé les provaré de fer. Un petó!

    ResponElimina
  11. Es muy buena y irresistible esta coca,gusta mucho siempre.
    Buen finde y que disfruteis en la trobada.Yo no puedo ir, me tendre que conformar con la cronica
    Bss

    ResponElimina
  12. Esta de vicio mi niña...ganas de devorar todo!! Y ese colorcito...divino.

    Mucha vibra bonita.

    ResponElimina
  13. Aquesta coca ha estat des de sempre la meva preferida i la meva idea del que és una bona massa fermentada: tot plegat un procês ben natural un xic ensucrat!!!!! BONÍSSIM!!!!! :)
    Petons

    ResponElimina
  14. Marta la coca de forner (o de sucre o de pa... ;) ) és dels records més dolços d'infància! Amb un bon tros de xocolata! Que no falti! ;) Veus aquesta no he provat mai de fer-la, la de sant joan, llardons o de vidre sí. O sigui que la següent serà aquesta. Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Li posis el nom que li posis...aquesta coca és una menja deliciosa...i amb xocolata...immillorable! Petonarros!

    ResponElimina

Agraeixo molt el teu comentari