12 de nov. 2014

Pastís de canyella i sucre, 3er aniversari del blog i pensaments...

bizcocho de canela y azúcar moreno

Bon dia! Avui porto un pa de pessic o pastís que fa anys que vaig fent i que encara no havia fotografiat mai, un senzill però deliciós pastís de canyella i sucre. I em servirà per celebrar el tercer aniversari del blog, que com els que em seguiu al Facebook sabreu, va ser divendres passat.

Fent un repàs d'aquests anys, estic satisfeta per com he millorat al blog respecte a les primeres entrades, he après moltíssim, tant de cuina (especialment rebosteria) com de fotografia i estilisme, però francament, estic en un punt delicat... I si em permeteu, m'explicaré.

Quan vaig començar el blog la meva filla petita feia poc que havia començat a la llar d'infants i la feina a l'empresa havia baixat molt d'intensitat. Tenia molt de temps per dedicar-hi, era fàcil i com amb qualsevol nou projecte, tenia molta motivació.

La situació actual és ben diferent. Després d'haver passat una llarga temporada a l'atur durant la qual he re-enfocat la meva carrera professional, el nou projecte laboral en el que estic ficada m'entusiasma i m'estimula moltíssim (així com em passava amb el blog fa tres anys), i el blog ha passat a ser una "nosa". Enteneu-me, m'encanta publicar al blog, m'agrada buscar noves receptes i em sento molt satisfeta quan surten bones i la foto queda com vull que em quedi, però ja no disposo de tant temps i em costa trobar el moment de posar-m'hi. Sento la pressió de publicar regularment, de participar als reptes que tant m'agraden, i sento certa frustració si no ho aconsegueixo, i això no m'agrada tant.

A més passa que jo treballo a casa, amb Internet i les xarxes socials com a base, i el blog em distreu, molt.

No estic dient de deixar de publicar (tot i que m'ha passat pel cap), però crec que per ara m'ho prendré amb calma i aniré fent, que de fet és el que he anat fent últimament. Sembla que confessar-ho aquí m'ajudarà a acceptar la idea de que NO CAL pressionar-se, ni per publicar, ni per aconseguir comentaris, ni "likes" al Facebook ni res d'això, no creieu?

Com ho veieu? I sobretot, com us ho feu, els que combineu feina i blog a aquest nivell que moltes i molts teniu??

Torno al que ens ocupa, aquest deliciós pastís de canyella i sucre. És esponjós, amb un gust molt marcat de canyella, perfecte per qualsevol moment. Avui hi he fet algunes variacions i el resultat és tan bon com la recepta original, però per si de cas voleu poder triar, us he posat entre parèntesi els ingredients que podeu fer servir com a substituts i que queden molt bé en qualsevol dels dos casos. Només un incís, si feu servir farina i sucre blanc per la massa, la capa del mig de canyella i sucre morè es veurà en forma de línia, que queda estèticament molt bé.

Us recomano tastar-la. Som-hi!

Ingredients:

  • 250 gr de farina (jo he fet servir farina integral amb llevat, de la que diuen "bizcochona")
  • 250 gr de sucre morè (pot ser blanc)
  • 1 cullerada de canyella mòlta
  • 2 culleradetes de llevat químic (tipus Royal). No en poseu si feu servir farina amb llevat "bizcochona"
  • 2 ous
  • 250 ml de llet
  • 125 gr d'oli d'oliva suau (o mantega fosa)
  • 3 cullerades (aprox) de sucre morè (per fer la capa del mig)
  • 3 culleradetes (aprox) de canyella (per fer la capa del mig)


Procedim:
Posem el forn a pre-escalfar a 180º. Engreixem i enfarinem un motlle rectangular de 20x30 cm aprox.

Tamisem la farina, el sucre, la canyella i el llevat (si n'hem de posar) i reservem.

Batem els ous i la llet i ho barrejem amb la farina. Remenem una mica i hi afegim l'oli o la mantega fosa i barrejem fins que estigui tot ben integrat però sense remenar en excés.

Aboquem la meitat de la massa al motlle i per damunt hi posem el sucre morè i la canyella addicionals. Ho acabem de tapar amb la resta de la massa. Si voleu, podeu tornar a fer una capa de sucre i canyella per damunt. Jo aquest cop no ho he fet.

Enfornem uns 35 minuts fins que al punxar-hi un escuradents aquest surti net i sec. Ho treiem del forn i passats uns 20 minuts, desemmotllem i deixem refredar el pastís damunt d'una reixeta. És d'aquells que es pot servir tebi, si voleu...

Fa una oloreta deliciosa que fa venir ganes d'hivern, manteta, estar-se a casa... Boníssim!

12 comentaris:

  1. Penso que fas ben fet, ja que el blog s'ha de fer perquè es vol, perquè ve de gust i no per obligació, així que crec que has escollir molt bé de dir-ho i de voler-ho fer així, d'anar publicant quan et vagi bé i sobretot, vulguis fer-ho i d'aquesta manera ho podràs compaginar tot perfectament i res se't convertirà en una càrrega o angoixa. Endavant en aquest nou projecte guapa!! :)

    I què dir d'aquesta recepta? Doncs que m'encanta!! Fa una pinta boníssima!!

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  2. Em sembla un pastís molt suau i boníssim amb aquest gustet a canyella!
    Pel que fa al que expliques del temps que tens o no tens per publicar, comentar, entrar...als blogs, crec que TOTS hem passat per aquestes èpoques en que ens hem mig absentat ja sigui per feina, per maternitat, per manca d'inspiració... Només faltaria que mantinguessim el mateix "nivell" de quan comencem, amb ganes, temps i insporació. Passem temporades i aquí estem per compartir o esperar... Dedicatal que ara calgui i entra quan et vingui de gust!, gaudirem de les teves receptes igualment que en siguin 20 que en siguin 3... A reveure!!!!

    ResponElimina
  3. Primer de tot, la meva enhorabona per aquests tres anys de bloc! Segon, un pastís estupendo per celebrar-ho!
    I tercer, però no menys important, fas molt ben fet de prendre-t'ho amb calma, si és el que necessites ara, és el millor que pots fer. El ritme de publicació te l'has d'impossar tu, el bloc ha de ser un entreteniment, no una càrrega, i com a tal, has de fer allò amb el que et sentis agust. Tots hem passat per etapes com aquesta. Jo personalment no m'imposo cap publicació ni setmanal, ni diària, ni res de res, fa temps vaig arribar a la conclusió que quan tingui temps i em vingui de gust, publicaré, i ja està. Igual faig amb les visites a d'altres blocs, visito quan puc (que no és gaire sovint) i em ve de gust. Espero que et serveixi!

    Petons, i a per 3 anys més!!

    ResponElimina
  4. Per molts anys bonica!
    Ai el bloc... ho he parlat amb molts blocaires i és una època per la que tots passem. Primer estem motivadíssims, volem estar arreu, no parem de publicar... però quan deixa de ser per gust i es converteix en obligació, malament! Es tracta de passar-ho bé i acceptar que no passa res per no arribar a tot! Aixòs sí, ni se't passi pel cap tancar-lo que t'enyoraríem! :P
    Petonets guapa
    Sandra

    ResponElimina
  5. Enhorabona pels tres anys de bloc i pel nou projecte, ezpero que et vagi molt bé i que et doni satisfaccions. I estic d'acord amb tots els anteriors comentaris, si t'angoixa i no arribes a tot no val la pena, ho has de disfrutar, que nomès es una afició! Així que si o fas quan et vagi bé no ho deixaràs de disfrutar, i estarem aquí per llegir-te! Un petó bonica, ah! I aquest pastís es veu deliciós!

    Les receptes que m'agraden

    ResponElimina
  6. quina bona recepta per aquests tres anys!! I que segur que seran més. Publicar quan un en té ganes és el millor que hi ha! petons i felicitats!

    ResponElimina
  7. felicitats pels 3 anys!!!!! i no pateixis, tu has de portar el ritme que puguis, i sobretot, que el bloc no sigui una obligació. Tu publica quan puguis. Molts petonets guapa i a seguir endavant!!!!

    ResponElimina
  8. Primer de tot, moltíssimes felicitats!!!! Tres anys és un recorregut important!!! I en segon lloc, penso que fas bé...si tens altres prioritats en aquest moment, el bloc sempre t'estarà esperant si aquestes canvien! Ha de ser una distracció positiva no una càrrega! Això si, publica alguna de les teves magnífiques receptes, de tant en tant, com la d'avui, per poder seguir-te la pista (sobretot la dolça de la que ja saps que jo sóc una fan!!!)! Petons!

    ResponElimina
  9. Felicitats pels tres anys de blog!!!! El pastís es veu sensacional, ara mateix en menjaria un bon tall per esmorzar.
    El blog no s'ha de convertir mai en una càrrega feixuga, si no, deixa de tenir sentit! Has de publicar quan et vingui de gust, sense pressions ni imposicions. Tan és una recepta cada dia, o una cada setmana, o una cada mes. Totes les opcions són igual de bones, i en tots els casos ens tindràs a nosaltres al darrera llegint-te. Ànims i endavant!!!

    ResponElimina
  10. Felicitats!!!!! 3 anys són molts dies!!! :) I el pastís és fantástic!!!!! I pel que fa al bloc... tots tenim aquests moments, sobretot quan la feina apreta, la familia et demana i es presenten nous projectes que acaparen tota l'atenció i el poc temps lliure que tenim. Tu ves el que et digui el cor i quan et vingui de gust que nosaltres estarem a aquí!!
    Una abraçada i molta sort en els nous projectes!!

    ResponElimina
  11. Moltes felicitats pels 3 anys i pel magnífic pastís que has preparat per celebrar-ho.
    No puc afegir res més que no t'hagin dit als comentaris anteriors, veig que molts hem passat pel mateix moment i segurament el fet de compartir-ho ja t'ha ajudat. El bloc ha de ser una satisfacció i no una obligació, dedica-t'hi quan et vingui de gust ja que això es veurà reflexat.
    Endavant amb el nou projecte!!!

    ResponElimina
  12. El blog ha de ser una tasca que es fa per gust mai per obligació. Jo en sis anys l'he aparcat mitja dotzena de vegades... i després hi torno. Això faràs tu, segur. ara endavant amb el tou projecte laboral i ... de tant en tant ens vens a veure. Nosaltres seguirem aquí.
    Molta sort.
    Ptnts
    Dolça

    ResponElimina

Agraeixo molt el teu comentari