Pa de sègol

Haig de confessar que jo no sóc especialment panarra, no sóc de les que sempre "suca". Però m'agrada menjar pa bo, i no el trobo a tot arreu. Fins i tot a fleques amb obrador propi i pa artesanal, no sempre trobo el que m'agrada.

Per altra banda, el procés de fer pa és llarg però no especialment difícil, sobretot si disposeu d'alguna màquina que us ajudi a amassar. Total que aquest cap de setmana m'he posat a fer pa, i el resultat m'agrada molt, perquè panarra o no, quan el pa és bo, és bo.

No és el primer cop que us porto una recepta de pa, aquí teniu un pa de taronja i plàtan (amb panificadora), pa de cervesa negra (amb panificadora) fins i tot un altre pa de sègol que també és molt bona. Ah! i el meu pa preferit, el que faig amb més facilitat i ganes, aquest pa d'espelta! I encara me'n dec deixar algun...

En aquesta ocasió he volgut fer un pa que no necessités massa mare (normalment no en tinc de preparada, ni de temps previst per fer-ne. De fet, aquest és un dels criteris que segueixo a la hora d'escollir recepta). Però necessita estona per fermentar, així que feu-lo amb previsió de temps.

Ingredients:

• 300 gr de farina de sègol (centeno)
• 700 gr de farina de força
• 2 culleradetes de sal
• 2 culleradetes de llavors de comí (opcional. Queda molt bo)
• 15 gr de llevat fresc premsat
• 570 gr d'aigua tèbia
• 2 cullerades de iogurt natural a temperatura ambient (jo hi he posat un iogurt sencer)

Procedim:
Posem les farines, la sal i les llavors a un bol gran. Com que el clima que tenim aquí ja és fresc, he ficat les farines 1 minut al microones per escalfar-la.

Mentrestant, desfem el llevat amb les mans amb una mica de l'aigua (un gotet). Ho afegim a les farines, juntament amb la resta de l'aigua i el iogur (que no estigui fred).

Amassem (a mà o a màquina) fins que la massa sigui homogènia, llisa i no enganxifosa. El procés pot trigar una mica. Si veieu que està massa enganxifosa hi podeu afegir farina a cullerades, d'una en una. Si veieu que la massa no es lliga hi afegiu cullerades d'aigua, d'una en una.

Quan ja no sigui enganxifosa i sigui llisa i elàstica, la deixem reposar un parell d'hores al bol tapada amb film transparent a un lloc tranquil i de temperatura càlida. Jo l'he ficat a dins del microones (apagat, és clar). Allà la temperatura càlida de la massa aguanta força estona. Ha de doblar el volum.

Quan ja hagi llevat, enfarinem la superfície de treball i hi posem la massa. L'aixafem perquè es desinfli, la dividim en 2 parts iguals i formem una bola ovalada amb cada part. Amb el lateral de la mà hi fem una incisió tot al llarg dels pans, i després els pleguem per allà com si els giréssim com un mitjó. Deiem la part on s'uneix el plec a sota i posem els pans a la safata del forn. Els deixem llevar 1-2 hores, fins que doblin el volum, de nou a un lloc sense corrent d'aire i temperatura càlida.

Escalfem el forn a 220ºC. Quan els pans hagin llevat, els enfornem durant uns 30-35 minuts.

Els deixem refredar a una reixeta per evitar que s'humitegin.

I aquí ve la recompensa per fer el pa a casa: la oloreta que fa i la gratificació de menjar un pa que saps perfectament què porta. I que queda boníssim.