Bunyols de Quaresma

Us adverteixo, estic en mode "plats de Quaresma" ON! He fet bunyols 2 vegades (2 vegades!!) en una setmana i tinc una barra de pa que acabarà remullada, arrebossada i devorada com a Torrades de Sta. Teresa (aquí podeu veure com les faré, a més, la foto m'agrada, amb les manetes de la meva nena... Val, ja paro que sembla que no tingui àvia!)

Ela bunyols són un d'aquests plats que any rere any dèia que faria i mai fèia. Confesseu, sé que també us passa a vosaltres. Podeu dir-me quins plats són i donar-me idees noves ;)

Els bunyols dolços no s'acostumaven a fer, a casa meva, i no tenia cap recepta de referència, provada i que sabés que és deliciosa, així que he anat a buscar als llibres i he acabat fent una recepta de la Ruscalleda del llibre (molt recomanable) Cuinar per ser feliç. Els bunyols tenen una textura molt toveta, són fàcils de fer (amb mànega pastissera) i fregir. Tenen molt bon gust i aroma, i no necessiten temps de llevat. Una recepta que es queda a casa!

El cas és que els vaig fer i dies després he quedat amb unes amigues per tornar a fer-ne, una d'aquelles receptes casolanes -de l'Empordà- que comencen dient: 3 kg de farina, 24 ous... Mmmmare meva! Vam fer la meitat de les quantitats i així i tot van sortir bunyols per 3 famílies! I ben bons que estan!

Anem, però, amb la recepta de la Ruscalleda...

Ingredients:

• 440 ml de llet
• 90 ml d'anís
• 35 gr de sucre
• 250 gr de farina
• 4 ous
• 1 llimona (només la pell ratllada)
• Canyella en pols
• Vainilla en pols (jo tenia extracte líquid)
• Oli d'oliva per fregir
• Més anís i sucre per arrebossar

Procedim:
Posem a un cassó la llet, l'anís i el sucre, remenem i portem a ebullició.

A banda, a un bol gran (al del robot d'amassar, si en teniu), hi tamisem la farina, hi afegim la raspadura de la pell de llimona, la canyella en pols, el pessic de sal i la vainilla si és en pols. Hi afegim tota de cop la barreja de la llet bullint i remenem molt bé per dissoldre grumolls. Si no heu posat vainilla en pols i la que voleu posar és líquida, feu-ho ara.

Anem afegint els ous d'un en un sense parar de remenar, a mesura que la massa els vagi absorbint. I no parem fins que tinguem una massa elàstica i força líquida. No és una massa per moldejar a mà, per tant, la posem dins d'una mànega pastissera.

Posem una paella gran al foc, plena d'olli per fregir. L'oli ha d'estar a uns 150ºC, és a dir, a foc mig. La manera que proposa la Ruscalleda al llibre per fer els bunyols ha resultat ser fantàstica. Mireu, agafem la cullera de servir gelat (la que té com un sistema de pinça que fa que es desenganxi la bola de la cullera). Amb la mànega pastissera anem posant quantitats de la mida d'una nou de la massa dels bunyols a aquest estri pels gelats -bolero, li diu-, i aboquem cada bunyol a la paella amb l'oli calent.

Ells sols van girant i es van daurant per tot arreu. És molt divertit.

Quan ja estan cuits (i aquí confesso que la primera tungada em va sortir crua per dins, igualment bona, però) els passem a un plat i els ruixem amb una mica més d'anís i els arrebossem, encara calents, amb sucre. Per ruixar-los vaig fer servir una xeringa, que anava omplint d'anís. Molt útil. Aquesta part, de fet, la de ruixar i ensucrar, la feia l'Aina (6 anys) i va estar molt entretinguda.

Doncs és una molt bona recepta de bunyols que segur que repetiré. Fàcil i ràpida de fer, i de resultats boníssims!